He tornat a casa!
He tornat a casa!
Embedded Files
Senyor MIV | 21/11/2025
Hola holaaa MIVers!
Sí, sí… el que llegiu és de debò: HE TORNAT A CASA!
Després d'unes quantes setmanes fora, entre reparacions, converses, i alguna que altra peripècia… ja torno a ser al MIV! L’emoció que tinc ara mateix no hi cap ni a les meves noves fustes!
Però deixeu-me començar pel principi, que sé que sou gent molt curiosa i voleu xafarderia de la bona…
Fa un temps, com ja deveu recordar, vaig patir un greu accident. Sí, sí, aquell del qual hi ha un video que se que fa riure, tot i que en el moment no em feia gens de gràcia!
Un cotxe despistat em va atropellar i em vaig quedar fet un nyap: amb les cames tortes, els braços trencats, sense ulls, i una llista de desperfectes que faria plorar fins i tot al Xavier Mestres, el bon home que em va construir fara uns 40 anys, el meu Gepetto, el mestre de la fusta que tenia la seva botiga de joguines de fusta del carrer de la Font.
La situació era tan crítica que hi havia qui deia que… venia per fascicles. I potser tenien raó.
Així que els monis, preocupats per la meva salut, em van portar al meu “hospital”: el ZigZag.
video accident srmiv.mp4
Quina sort vaig tenir, MIVers, quina sort!
El Marc, que és un artista ens va obrir les portes del ZigZag sense demanar ni un cèntim, perquè com ell diu “a la vila ens hem de cuidar entre totes les entitats.” I així va ser. No només em va cuidar… em va salvar.
Allà dins, envoltat de pintures, eines, projectes i criatures creatives, vaig conèixer un equip fantàstic: el Marc, la Maria, l’Òscar i molts altres artistes que treballaven tot el dia inventant, arreglant i creant coses. I entre ells, dos visitants especials: l’Unai i l’Anna, dos germans monis del MIV que havien crescut imaginant i creant en aquell mateix espai quan eren petits. Una mica com tornar al ventre del món… però amb trepants, pinzells i cola de fuster.
L'operació va ser una autèntica odissea. Per mi, per l’equip del ZigZag, i també per l’Unai i l’Anna, que hi venien sempre que podien a donar un cop de mà. I ara, prepareu-vos, perquè el que em van fer no és apta per a persones sensibles:
Primer em van desmuntar del tot. Literalment: peça per peça.
Em van llimar l'esmalt, traient anys i anys de marques i cops de guerra.
Em van massillar forats, esquerdes i cicatrius (n’hi havia moltes… ja sabeu que sóc un patidor).
Em van canviar tota la ferreteria, perquè les meves articulacions ja grinyolaven més que les portes de l’esplai.
Em van repintar, capa rere capa, perquè no us imagineu com costa que la meva fusta torni a brillar.
Els ulls me’ls van fer nous de trinca! Ara torno a veure-hi tan bé que fins i tot puc detectar qui no recull després d’acabar una activitat… (que ho sàpigues, eh?).
I finalment em van tornar a muntar, com un trencaclosques antic però estimat.
He de dir que al ZigZag hi he estat de Maravella!! No m'hi he aburrit ni un sol segon! Hi havia dies entre setmana, que fins i tot he vist algun infant del MIV, com el Lluc de MIV2 i la seva germana l'Emma de MIV4, quan el venia a recollir. També hi he vist al Ramon, al Fèlix, a la Luz... Inclús hi he vist al Dani que ara feia temps que no veia!...
Qui millor m'ha tractat sense cap mena de dubte ha sigut el Marc, que m'ha donat molta conversa i rialles, a part de molts trucs per ajudar a la canalla, és un mestre ben sabi en l'art d'entendre i fer volar la creativitat dels més menuts de la vila.
Per cert!! Enmig de tot aquest procés, el ZigZag estava de celebració! I és que enguany, el bressol de la creativitat de Vilafranca ha complert 25 anys! Un quart de segle!! Que es diu ràpid però no ho és pas!! Per Molts Anys ZigZag!!
Ara que torno a ser sencer (i més guapo que mai, deixeu-m’ho dir), només us demano una coseta:
Si feu activitats mogudes, tant xupiguais com les que feu sempre i us encanten… deixeu-me reposar una miqueta, d’acord?
No fos cas que torneu a portar-me i que… bé… que torni a prendre mal.
A mi m'encanta ser el vostre símbol, el vostre amic de fusta, el vostre confident mut.
I m’encanta que m'expliqueu TOT el que feu. Però potser ja no estic per anar amunt i avall com quan era més jove.
Així que feu-me un favor:
Gaudiu, rieu, correu, experimenteu, viviu el MIV com sempre… i després m’ho expliqueu amb tots els detalls. Que les cròniques i les MIVxafarderies no s’escriuen pas soles!
Page updated
Google Sites
Report abuse