A les 10 del matí, després de les inscripcions i d’un bon esmorzar compartit, van començar les activitats per grups d’edat, cadascuna pensada per treballar els drets des de la vivència, la participació i el joc. Us en fem 5 cèntims de cada franja d'edat:
Els més petits es van convertir en autèntics espies. Havien de resoldre una misteriosa missió: algú havia fet desaparèixer la meitat dels drets dels infants!
Per parelles i barrejats entre esplais, van buscar pels racons del parc les meitats dels pictogrames i, un cop trobats, van reconstruir els drets i els van compartir entre totes. Després, van fer un mural ple de colors, cases, escoles i espais que representaven el món que volen.
Els grups de petits van posar a prova la seva capacitat de decisió corrent d’un costat a l’altre per classificar drets i no drets.
Després, van crear el mural de “la ciutat que necessitem” i van jugar al joc de la cadena, treballant que quan juguem plegats som més forts.
Els mitjans van dividir-se en equips i van preparar representacions teatrals dels drets, com si fossin anuncis de televisió. Els altres grups havien d’endevinar de quin dret es tractava.
Després, al “fan amb mímica”, cada infant representava situacions quotidianes relacionades amb els drets. Tot plegat va acabar sent un exercici divertidíssim que va posar en comú vivències i reflexions.
Els grans van participar en diverses dinàmiques de debat, reflexió i posada en comú per parlar de manera més profunda sobre els seus drets, com els viuen i què necessiten de la societat i de les persones adultes.
Els joves de tots els esplais es van barrejar per grups i van treballar el manifest de la DUDI. Van reflexionar sobre el que volen reivindicar, què cal millorar i quina és la seva mirada sobre els drets.
Al final, van unificar totes les aportacions per construir un únic missatge comú.
Després de les activitats, i veient que els infants encara tenien corda per estona, les monis van improvisar jocs per alliberar energia. Després, vam dinar totes al parc i vam tenir una bona estona lliure!
A les 15 h, el MIV vam dinamitzar un parell de danses i energizers perquè tothom tornés a activar-se. Tot seguit, cada grup va acabar les pancartes per a la manifestació.
A les 16 h, vam començar a caminar cap al centre de Vilafranca.
A la plaça Jaume I se'ns van afegir diverses entitats de la vila i vam llegir el manifest unitari. Després, vam recórrer els carrers cridant consignes com:
“La veu d’un infant és més gran que un elefant!”
“Sense educació no hi ha futur!”
Tot i que pels carrers hi havia poca gent (era una hora complicada) la columna d’esplais feia molta patxoca. Érem molts, i era impossible no no veure'ns i escoltar-nos!
A l’arribar de nou a la plaça, vam celebrar una petita festa final amb música, coreografies (algunes autogestionades pels joves) i un berenar de xocolata desfeta i pa de pessic. Mica en mica, cada esplai va anar marxant cap a casa.